Curitiba, o com créixer a través de polítiques socials i mediambientals - Sa Garrovera
1182
post-template-default,single,single-post,postid-1182,single-format-standard,ecwd-theme-bridge,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Curitiba, o com créixer a través de polítiques socials i mediambientals

Stuart Franklin – Magnum

L’altre dia vaig assistir a una xerrada de Joan Tugores, Doctor en Ciències Econòmiques de la UB, on exposava la necessitat d’apostar, entre d’altres coses, per polítiques socials i mediambientals per aconseguir el creixement (o reactivació) de l’economia. Explicava doncs, que calien polítiques per combatre la pobresa però alhora, tenint en compte els aspectes mediambientals. Aspectes positius? Que es pot (i cal) fer les dues coses alhora.

El fet és que em va venir al cap un cas molt concret, com és el de Curitiba. Aquesta és una ciutat en ràpid creixement al Brasil (1’5 milions d’habitants) i que ha aconseguit resoldre, gràcies a un lideratge clarivident i a la participació pública, els seus problemes de creixement i consolidació. Es generaren polítiques per incrementar la consciència social i mediambiental, cobrint-ho tot, des de l’educació al comerç, des del transport a l’urbanisme. Com a resultat, els ciutadans senten que són els amos de la seva ciutat i responsables del seu futur.

Ara bé, per ser més concret, quines van ser aquestes polítiques? Curitiba va patir els problemes habituals de l’expansió ràpida i la pobresa de barris de barraques, situades majoritàriament a les vores dels rius, sense vegetació ni salubritat com a conseqüència de l’ acumulació de deixalles, sense accés a fonts d’energia, etc.

L’alcalde i arquitecte d’aquell moment, Jamie Lerner, va tenir estratègies molt creatives, entre elles, la participació ciutadana per prendre consciència i sentir-se partícips en la ciutat. A canvi de la recollida d’escombraries i l’entrega de bosses als abocadors locals, els habitants de les barraques, majoritàriament a l’atur, rebien vals pels transports i llibres i menjar pels nens. En poc temps, es notaren els canvis amb rius nets i l’entorn recuperà la pròpia vegetació.

A més, l’Ajuntament facilitava la venta dels productes artesanals generats pels propis habitants, oferint a canvi avantatges com l’accés a l’alimentació, el lloguer d’habitatges, l’ educació i l’ atenció sanitària. D’aquesta manera, la producció i ingressos del treball dels productes de proximitat, quedaven a la comunitat, aconseguint reactivar l’economia local.

A més, el ràpid creixement que això provocà implicà una ràpida reacció urbanística, on la mobilitat va ser clau pel bon funcionament. La estratègia va ser molt senzilla, en primer lloc, s’augmentà el nombre d’espais públics. En segon lloc, el centre de la ciutat, carrers i places principals estan reservades als vianants.
Es crearen cinc eixos principals on s’ubiquen els edificis alts residencials i oficines. Per aquests eixos hi circulaven autobusos d’alta velocitat i gran capacitat, que circulen per un carril exclusiu i que s’assimila al sistema de metro però essent un sistema molt menys costós i que no manté la ciutat col·lapsada durant la seva execució. Aquest sistema de mobilitat s’ha convertit en capdavanter i s’anomena Red Integrada de Transporte.

Així doncs, com veieu, la suma de polítiques socials, acompanyades de millores mediambientals, polítiques d’ocupació i comercials, amb una bona planificació,  permeten el seu creixement i una redistribució de la riquesa, aconseguint millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

“Estic convençut que la multitud de plantejaments provats per construir comunitats sostenibles pot esmenar la insensatesa i la ignorància de l’urbanisme actual. Les forces comercials i polítiques que impulsen innecessàriament la decadència de l’entorn i l’erosió de la vida urbana han de ser temperades per objectius urbans ambientalment sostenibles i socialment equitatius. Per això, la societat haurà d’explorar la tecnologia i les comunicacions modernes, involucrar als ciutadans i lluitar amb la complexitat dinàmica de la ciutat moderna. En lloc de ciutats que s’imposen a l’entorn i alienen les nostres comunitats hem de construir ciutats que nodreixin l’un i les altres.” (Richard Rogers a “Città per un piccolo pianeta”).

Podeu veure un vídeo sobre Jaime Lerner a continuació:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=lXGY0X-wdjI]

No Comments

Post A Comment