Arròs Brut o Paella? - Sa Garrovera
1895
post-template-default,single,single-post,postid-1895,single-format-standard,ecwd-theme-bridge,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Arròs Brut o Paella?

Aquesta és la primera entrada relacionada amb la nova secció que té com a títol el mateix nom d’aquest blog (Sa Garrovera) dins del programa radiofònic  “La Vila del Pingüí” d’Ona Mediterrània.

Manuel de Solà-Morales en les Jornades d’Ordenació del Territori celebrades al COAIB, va plantejar un anàlisi més que interessant per plantejar la situació territorial (o de model territorial) de Mallorca l’any 2001. Pels interessats i interessades, crec que val la pena llegir amb profunditat el llibret sobre les mateixes jornades que de ben segur podreu trobar a la biblioteca del COAIB.

Solà-Morales, plantejava una dicotomia entre dos models ben diferenciats. D’una banda, l’arròs brut, el model fins als anys 70 que definia d’aquesta manera:

Som als anys 70, Mallorca barreja el gra petit i el tall major sense sensació de discontinuïtat. Grups de xiprers i fruiters, marges de pedra i oliveres, es lliguen amb els pobles traçats a cordill. Una palmera, la riera que baixa terrosa fins a la mar, les colònies de marina vora l’aigua, mig deixades a l’hivern, prou modestes a l’estiu.

Amb aquestes paraules, Solà-Morales descriu la qualitat del territori. Un territori capaç d’encomanar gustos, de crear un conjunt de relacions que resulten difícilment destriables. “L’arròs brut” és un model que admet veinatge, és a dir, relació entre elements ben diferents entre si, creant una unitat gairebé indivisible.

No obstant, segons l’arquitecte i urbanista, la modernitat és paella. Un model creat a partir de peces separades i autònomes, prou gustoses i que estan justificades només en si mateixes. Serveixin d’exemple polígons industrials, grans superfícies i àrees recreatives. La mobilitat canvia, on autopistes es conceben com artefactes propis pensat per anar d’un lloc a un altre i no pas per articular paisatges, pobles o camins de conreu. A més, aquest model no té en consideració la relació que pugui tenir amb elements existents amb anterioritat. A un nou centre comercial no se li exigeix una relació amb el seu entorn, físic i social, més que el d’atreure clients per al consum i l’oci.

En aquest sentit, és imprescindible repensar el model territorial, on sigui capaç d’articular tots els elements que el conformen, generant aquesta relació de veinatge del qual parlava Manuel de Solà-Morales. Tant de bo algun dia, entenguem que a Mallorca, hi ha un gran gru d’inter-relació i inter-dependència. Que no podem projectar el futur, sense tenir en consideració els elements existents.

 

Vols escoltar l’audio de la secció?

No Comments

Post A Comment