Sa Garrovera - Sa Garrovera
1741
page-template-default,page,page-id-1741,ecwd-theme-bridge,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Algunes imatges sobre Sa Garrovera…

La majoria de les següents imatges estan realitzades per Enric Rovira, queda prohibit el seu ús i la seva reproducció, total o parcial, sense el consentiment de l’autor.

HISTÒRIA

 

Indústries Agrícoles de Mallorca, popularment coneguda com «Sa Garrovera» està situada a l’avinguda d’Antoni Maura (Es Pont d’Inca – Marratxí) i forma part del grup de factories que van caracteritzar un període de la història de la localitat. L’empresa va iniciar les seves activitats el 1930 i es dedicava a transformar la garrofa en farina i alcohol, productes que posteriorment exportava a països europeus com Alemanya, França, i el Regne Unit així com a altres estats més llunyans com el Japó o Austràlia. La magnitud de l’activitat desenvolupada era tal que la companyia dels Ferrocarrils de Mallorca va establir un carregador que connectava l’estació d’Es Pont d’Inca amb les instal·lacions, per poder transportar així els seus productes al port de Palma. Indústries Agrícoles de Mallorca va tancar a principis dels anys 1990 i les seves instal·lacions han estat abandonades des de llavors. Des de 2007 l’ajuntament de Marratxí va tenir la intenció d’adquirir les instal·lacions i reconvertir-les en un centre sociocultural, però no fou fins el 2015 quan el consistori el va comprar.

 

EL PROJECTE

El projecte de “Sa Garrovera” arrancà l’any 2011, arrel d’un projecte territorial vinculat al Torrent Gros i a partir del qual es va descobrir aquesta joia agro-industrial dins el teixit urbà de Es Pont d’Inca. Gràcies als propietaris d’aquell moment, es va poder accedir dins el recinte i descobrir l’estat de les edificacions, així com les magnífiques prestacions del pati central. L’objectiu del projecte fou la seva reprogramació com a nou espai catalitzador des Pont d’Inca, on la complexitat i diversitat dels nous usos de Sa Garrovera, convertissin aquest espai agro-industrial en un punt de trobada, un espai de treball, oci i de participació ciutadana, amb l’objectiu de contribuir a “fer poble” o “fer barri”.

LA ESTRATÈGIA

L’edifici de Sa Garrovera té un encant especial al tractar-se d’un recinte amb diverses naus, construïdes en èpoques diverses i amb sistemes constructius ben diferents. Això ha generat un espai molt complex, magnífic per absorbir usos ben diferents. L’estratègia plantejada resolia les necessitats tècniques des del punt de vista arquitectònic, restaurant la coberta i paviment, generant un nou sistema de recollida d’aigua que creava un nou paisatge, centrant el projecte en l’activitat i la seva capacitat relacional.

 

Així doncs, s’entenia l’equipament com un espai flexible, capaç d’allotjar usos diversos segons les necessitats i per a diferents franges horàries. Per altra banda, es plantejava un procés de debat, reflexió i decisió on la ciutadania digués la seva, a fi de que els veinats sentissin aquest equipament com a propi. Pel que fa a la seva construcció, es plantejava un sistema cooperatiu on l’Ajuntament fos promotor i col·laborés amb empreses locals i treballadors a través de plans d’ocupació. Finalment, la gestió ciutadana o autogestió es considerava fonamental com a eina per generar teixit associatiu i elevar el grau de participació ciutadana.